Comencem l’any amb una llista de desitjos. Aquest any deixaré de fumar, aniré al gimnàs, perdré uns quants quilos, dedicaré més temps a la família, canviaré de feina… i així omplim una llista llarga de coses que volem fer per sentir-nos millor i ser més feliços. Passen els mesos i aquesta llista es va fent més llarga, i cada cop veiem més lluny la possibilitat del canvi miraculós que ens faria la vida més completa, sana, feliç. I què fem? Simplement dir-nos a nosaltres mateixos que No Podem. Hi ha tants motius pels quals no podem, tenim tantes obligacions… se’ns fa una muntanya. Llavors sempre hi ha l’amic o familiar conciliador que diu: poder és voler! I aquí ja ens ha acabat de destrossar la poca autoestima que ens quedava. A més de No Poder, la  culpa és nostra… Som inútils incapaços de gestionar la nostra pròpia vida, i així anem alimentant una roda d’insatisfacció i malestar, perquè no som capaços de fer el que volem fer. Som a la roda de l’hàmster, fent voltes, i no en sortim mai. És realment esgotador!

El que passa, però, és que no ens hem adonat de l’essencial: quan fem la famosa llista dels desitjos, realment estem pensant en coses que satisfaran els altres, el nostre cercle social. Són coses que per descomptat que estan molt bé, però en el fons no estem disposats a pagar el cost del canvi. No estem compromesos amb el canvi, ens autoenganyem per satisfer la nostra pròpia imatge social. És clar que ens genera un sentiment contradictori el fet de pensar que en el fons hauríem d’admetre que no volem estar més sans, no volem dedicar temps als altres, no volem esforçar-nos més, en definitiva no volem canviar. Però si ho pensem, serem molt més autèntics dient-nos a nosaltres mateixos que no, no volem tota aquella llista de desitjos.

Estima el que fas, busca la part del cost a la qual no vols renunciar i gaudeix-ne. Quan caiguis en la temptació de: “Hauria de fer això altre, però no puc”… fes l’exercici de dir “Hauria de fer això altre, però no vull”… És un pensament alliberador. Ja no has de donar explicacions ni autoculpar-te de negligència màxima, simplement reconeixes que tu no vols en aquest moment el que en teoria hauries de voler. Sigues honest amb tu mateix!

D’altra banda, quan et sentis realment compromès, has arribat una situació que et fa sentir absolutament convençut que has de canviar, i els beneficis del canvi superen amb escreix el cost i esforç de fer-ho. Quan tinguis aquest convenciment, llavors és el moment en què sí, voldràs i podràs. I seràs capaç de fer allò que et semblava inimaginable. Però tot passa per un pensament sincer i autèntic amb un mateix, sense la ràdio engegada del què diran o del que s’ha de fer i és políticament correcte voler fer.

Ja ho veieu, si voleu un canvi real: Primer de tot esborreu el vuitanta per cent dels desitjos de la llista. Realment No ho voleu. Comprometeu-vos amb allò del qual vosaltres de manera autèntica i sincera esteu disposats a aguantar el cost del canvi, l’esforç. I llavors vindrà la màgia, la cosa tan difícil passarà, perquè simplement vosaltres si Voleu, Podeu!!!