Agost, mes de vacances per a la majoria de nosaltres, mes de canviar les rutines de sempre per altres de noves. Esmorzar tranquil amb lectura del diari, anar a la platja, a la piscina, fer esport, visitar nous llocs, països, ciutats, fer excursions. Busquem experiències agradables que ens fan oblidar per un moment els maldecaps de cada dia. Busquem fer les coses per a les quals no tenim mai temps. El que més m’agrada d’aquestes setmanes de lleure són les converses amb els amics. Converses llargues, tranquil·les, sense presses. Les que et permeten passar dels temes més quotidians, nens, família, feina, als més frívols fins a arribar a converses més intenses, profundes, que et fan plantejar temes més profunds, reflexions del perquè de tot plegat.

Aquest any vam encetar unes reflexions, parlàvem de la “missió” de la vida. Un del grup apuntava que només hi ha cinc vectors que ens guien en les nostres decisions: diners, impacte social, desenvolupament personal, hedonisme i altruisme. I aquí ens vam quedar, no vam saber desgranar què volia dir això. Cap d’aquests vectors ens semblava suficient per definir la nostra missió, sensació de les definicions massa limitades, amb connotacions bastant negatives, difícils d’acceptar, difícils de compartir amb els altres. Després de reflexionar-hi, crec que l’essència de la pregunta no és quina missió tenim, sinó què ens fa feliços, o si el fet de tenir-ho o no tenir-ho ens fa sentir més afortunats, i aquí sí que aquests cinc vectors comencen a agafar una força rellevant. Si en fem una redefinició i dediquem uns moments a pensar-hi, sí que podem veure en aquests vectors línies fonamentals que ens determinen aquest grau de felicitat.

—Diners, interpretat com tenir poder, capacitat de prendre les nostres decisions sense cap dependència i tenir un impacte rellevant en les decisions dels altres.

—Impacte social o ser acceptats, valorats pel que som, el que fem. Reconfirmar en els ulls dels altres la nostra vàlua. Sentiment de pertinença.

—Desenvolupament personal, sensació d’estar aprenent constantment, de créixer, de fer coses diferents amb una lluita constant de millora.

—Hedonisme, poder fer les coses que volem, donar-nos l’espai de gaudir dels moments de la vida.

—Altruisme, o el plaer d’ajudar els altres a aconseguir el que necessiten. Sentir-nos útils.

Crec que aquesta reflexió és especialment interessant en l’entorn laboral. Què et fa falta per ser feliç a la feina? Has reflexionat sobre el que realment estàs buscant? És una posició que et doni diners, o poder, o realment necessites ser valorat, formar part d’un grup? Potser valores més el teu desenvolupament personal o gaudir de les tasques que fas, o fins i tot el més important per a tu pot ser el fet de sentir-te útil, de poder impactar i ajudar els altres. Què és el que busques realment? El que d’entrada ens sembla que és important no és necessàriament el que realment ens impacta en el nostre grau de satisfacció. Entendre-ho i lluitar per aconseguir-ho és una bona manera de millorar el nostre sentiment de felicitat.

I tu, has pensat què et fa feliç?